El camp d’elles uneix el retrat fotogràfic i literari de dones vinculades al poble de Campelles. Cada text és fruit d’una conversa amb elles: el testimoni de cadascuna és un bocí de la realitat femenina d’aquest poble que explica situacions variades i concretes, vivències, records i maneres de ser de generacions diferents que han estat retratades amb les seves paraules i amb una mirada poètica.
Textos escrits per Mònica Pagès
Textos escrits per Mònica Pagès
Llegir-los tots o anar directe a La Cisqueta, La Núria, La Dolors de Cal Rum, La Núria de Cal Xec, La Verònica, La Rabulleta, La Núria de Cal Tubau, La Teresa de Montagut, La Laura i la Irina, La Teresa de Cal Celso, La Laia, La Rosa de Cal Pairet, L’Angelina, La Rosita de Cal Marió, L’Amanda, La Mariàngels de Can Coll, La Dolors de l’Estanc, La Cristina, La Dolors de Cal Ras, La Judit, La Maria, la Lola i la Fina, La Carme de Cal Soldat, La Margarita de Cal Mestre, La Marta de Cal Pagès, La Joana i l’Anna, La Sílvia, La Maria, la mestra.
La Cristina
La Cristina fa anys que viu a Chicago. Va ser un repte professional que va irrompre a la seva vida i que la va transformar radicalment. Va dir que tornaria dos anys després i ja en fa deu que hi és. Això no li impedeix de tornar de tant en tant a Campelles, la terra del seu pare, de la seva àvia, dels seus tiets i cosins.
Haver crescut entre aquest poble i Ribes, d’on és la seva mare Núria, l’ha feta una dona forta, determinada, que no té por de gaires coses. Aquesta valentia seria potser el comú denominador de les dones que porten Campelles al cor o a la sang. Li agrada el silenci de les muntanyes i aquesta solitud que compensa el ritme trepidant d’una ciutat nord-americana com Chicago.
La seva àvia sempre li prepara un saquet d’herbes remeieres per fer-se infusió i se les emporta a l’altra banda de l’Atlàntic com un pessic d’aquest món feréstec, com el bàlsam o l’elixir de l’eterna vitalitat.
Quan explica als seus companys de feina que prové d’un poble tan petit del Pirineu català, no s’ho poden creure, queden esparverats. Però ella els mira amb la mirada franca i clara, la dels seus ulls lluminosos, com el d’aquest cel a més de mil metres, i comprenen moltes coses del seu caràcter lluitador.
— — — — — — — — — — — — — — —
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.