El camp d’elles uneix el retrat fotogràfic i literari de dones vinculades al poble de Campelles. Cada text és fruit d’una conversa amb elles: el testimoni de cadascuna és un bocí de la realitat femenina d’aquest poble que explica situacions variades i concretes, vivències, records i maneres de ser de generacions diferents que han estat retratades amb les seves paraules i amb una mirada poètica.
Textos escrits per Mònica Pagès
Textos escrits per Mònica Pagès
Llegir-los tots o anar directe a La Cisqueta, La Núria, La Dolors de Cal Rum, La Núria de Cal Xec, La Verònica, La Rabulleta, La Núria de Cal Tubau, La Teresa de Montagut, La Laura i la Irina, La Teresa de Cal Celso, La Laia, La Rosa de Cal Pairet, L’Angelina, La Rosita de Cal Marió, L’Amanda, La Mariàngels de Can Coll, La Dolors de l’Estanc, La Cristina, La Dolors de Cal Ras, La Judit, La Maria, la Lola i la Fina, La Carme de Cal Soldat, La Margarita de Cal Mestre, La Marta de Cal Pagès, La Joana i l’Anna, La Sílvia, La Maria, la mestra.
La Marta de Cal Pagès
La Marta va néixer a Cal Pagès. És una masia que hi ha entrant al poble amb molts espais diferents que fan un rusc d’estances enganxades a la casa. En algunes d’ells hi va haver bestiar i ara hi guarden llenya o eines de tota mena o simplement hi queda el buit que ha deixat un temps passat.
La Marta va anar encara a l’escola del poble. En té un bon record d’aquella infantesa compartida amb altres nens i nenes del poble, encara que fossin pocs. Més tard en va sortir el festeig amb qui és el seu marit, en Pere, amb qui té dues criatures.
De ben jove, la Marta va decidir que volia estudiar química. Era conscient que això significava deixar el poble, allunyar-se’n potser per sempre. A Campelles no hi podria exercir, és clar. Però no hi va voler renunciar.
Ara que té feina estable en un laboratori i una família per tirar endavant, comparteix amb la seva parella els dies de descans en aquest poble. Ensenyen a les seves filles a caminar en aquest paisatge de boscos i prats. A jugar a la pista. Les cases de les famílies respectives estan una mica allunyades l’una de l’altra, però a través d’elles, s’hi ha fet una teranyina invisible de pertinença que les connecta amb el futur dels seus fills.
— — — — — — — — — — — — — — —
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.