El camp d’elles uneix el retrat fotogràfic i literari de dones vinculades al poble de Campelles. Cada text és fruit d’una conversa amb elles: el testimoni de cadascuna és un bocí de la realitat femenina d’aquest poble que explica situacions variades i concretes, vivències, records i maneres de ser de generacions diferents que han estat retratades amb les seves paraules i amb una mirada poètica.
Textos escrits per Mònica Pagès
Textos escrits per Mònica Pagès
Llegir-los tots o anar directe a La Cisqueta, La Núria, La Dolors de Cal Rum, La Núria de Cal Xec, La Verònica, La Rabulleta, La Núria de Cal Tubau, La Teresa de Montagut, La Laura i la Irina, La Teresa de Cal Celso, La Laia, La Rosa de Cal Pairet, L’Angelina, La Rosita de Cal Marió, L’Amanda, La Mariàngels de Can Coll, La Dolors de l’Estanc, La Cristina, La Dolors de Cal Ras, La Judit, La Maria, la Lola i la Fina, La Carme de Cal Soldat, La Margarita de Cal Mestre, La Marta de Cal Pagès, La Joana i l’Anna, La Sílvia, La Maria, la mestra.
La Judit
“Al principi de venir aquí, veia un avantatge que no passés ningú pel carrer. Quan tens nens petits, poden jugar al carrer, van a la plaça, entri a cal veí. Com la vida d’abans. Però és un període curt, després fugen fins que tenen ganes de tornar. Però si poses totes les coses a la balança, guanya Campelles.”
La Judith, nascuda a Olot, i el seu marit, en Pep, de Ripoll, van “pujar” a Campelles l’1 de juliol del 2016, quan el seu fill, en Till, era molt petit. Hi van anar per una festa de geganters, al festival “Campelles Emociona”, i van quedar fascinats per la vista. Van trobar que el poble era molt bonic.” L’alcalde d’aquell moment, en Joan Dordas, els va animar a instal·lar-s’hi: “Si venien amb el seu fill, podrien tenir autobús escolar”.
Viure a Campelles també era un avantatge per la feina d’en Pep, que és maquinista del cremallera de Núria. Haver-se’n d’anar a treballar tot sovint a les quatre o a les cinc de la matinada exigeix un sacrifici que si ho tens a prop, com és el cas, el fa més suportable.
La Judith és neta d’un compositor de sardanes olotí i sempre ha participat activament de les trobades de geganters tant allí com a Ripoll. Té molta força de voluntat i li agrada liderar iniciatives col·lectives com aquesta. La seva implicació amb Campelles de seguida la va portar a ser cap de llista d’unes eleccions municipals en una legislatura que, després de la mort de l’alcalde i de la dimissió del seu continuador, la va posar al capdavant del consistori.
Ara exerceix el càrrec amb dedicació i procurant no entrebancar-se amb massa imprevistos o inconvenients. Ha passat de ser, en pocs anys, una nouvinguda, una forastera, a ser l’alcaldessa del poble. Segurament la primera dona alcaldessa de la història de Campelles.
— — — — — — — — — — — — — — —
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.