El camp d’elles uneix el retrat fotogràfic i literari de dones vinculades al poble de Campelles. Cada text és fruit d’una conversa amb elles: el testimoni de cadascuna és un bocí de la realitat femenina d’aquest poble que explica situacions variades i concretes, vivències, records i maneres de ser de generacions diferents que han estat retratades amb les seves paraules i amb una mirada poètica.
Textos escrits per Mònica Pagès
Textos escrits per Mònica Pagès
Llegir-los tots o anar directe a La Cisqueta, La Núria, La Dolors de Cal Rum, La Núria de Cal Xec, La Verònica, La Rabulleta, La Núria de Cal Tubau, La Teresa de Montagut, La Laura i la Irina, La Teresa de Cal Celso, La Laia, La Rosa de Cal Pairet, L’Angelina, La Rosita de Cal Marió, L’Amanda, La Mariàngels de Can Coll, La Dolors de l’Estanc, La Cristina, La Dolors de Cal Ras, La Judit, La Maria, la Lola i la Fina, La Carme de Cal Soldat, La Margarita de Cal Mestre, La Marta de Cal Pagès, La Joana i l’Anna, La Sílvia, La Maria, la mestra.
La Dolors de Cal Ras
La Dolors té una nau que es diu Cal Ras. Qui porta el timó és el seu fill, en Jordi, i ella és el mascaró de proa, la que albira la boira abans que ningú. Perquè aquest restaurant familiar navega pel paladar dels seus comensals amb la vela ben inflada. A Cal Ras sempre hi ha gent, no ho trobes mai buit. És un dels establiments famosos a la vall per la seva cuina tradicional, però amb el toc just de modernitat que agrada a tothom. Delícies ben servides i amb vista a l’horitzó de Campelles, com si es pogués sobrevolar amb l’eufòria que provoca la taula.
La Dolors va néixer a Pardines i es va casar amb un campellenc que feia temps que coneixia. La feina de pagès no li feia mandra. Cuidar-se de les vaques de llet va ser un fet natural a la seva vida, encara que potser hauria preferit estudiar com van fer altres persones de la seva família. El paisatge és casa seva. Quan és temps de bolets, en troba a cabassos.
És una dona que no té pèls a la llengua i diu el que pensa sense embuts. També li agrada jugar al truc les tardes fosques d’hivern i veu créixer els seus nets darrere el taulell de l’establiment i també corrent per la plaça.
Es recolza a la barana de l’edifici que havia estat fonda, davant de Cal Ras, per fer un descans del ball de fogons i plats que la tanca a la bodega d’aquesta nau familiar i torna a envestir la feina de casa i del restaurant, la de la seva família, amb uns ànims incansables mentre els geranis de les seves finestres floreixen.
— — — — — — — — — — — — — — —
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.