El camp d’elles uneix el retrat fotogràfic i literari de dones vinculades al poble de Campelles. Cada text és fruit d’una conversa amb elles: el testimoni de cadascuna és un bocí de la realitat femenina d’aquest poble que explica situacions variades i concretes, vivències, records i maneres de ser de generacions diferents que han estat retratades amb les seves paraules i amb una mirada poètica.
Textos escrits per Mònica Pagès
Textos escrits per Mònica Pagès
Llegir-los tots o anar directe a La Cisqueta, La Núria, La Dolors de Cal Rum, La Núria de Cal Xec, La Verònica, La Rabulleta, La Núria de Cal Tubau, La Teresa de Montagut, La Laura i la Irina, La Teresa de Cal Celso, La Laia, La Rosa de Cal Pairet, L’Angelina, La Rosita de Cal Marió, L’Amanda, La Mariàngels de Can Coll, La Dolors de l’Estanc, La Cristina, La Dolors de Cal Ras, La Judit, La Maria, la Lola i la Fina, La Carme de Cal Soldat, La Margarita de Cal Mestre, La Marta de Cal Pagès, La Joana i l’Anna, La Sílvia, La Maria, la mestra.
La Dolors de Cal Rum
La Dolors és de Ripoll i treballava en un supermercat. De jove, no hauria dit mai que s’arribaria a casar amb un pagès. Però, un dia que va anar al ball de Campdevànol va conèixer l’Antoni, que era de Campelles, i va trobar que tenia la mirada dolça i el somriure franc. El 1974 es van casar. “Aquestes dones no s’estaran aquí. S’emportaran els homes”, va sentir a dir pel poble.
Al principi, no va ser fàcil adaptar-se a la vida del mas, que no tenia calefacció. Havia d’ajudar a fer tota la feina que calia amb les vaques -munyir-les a mà, guardar la llet, netejar els estables, fer les carmanyoles per al seu home que treballava al camp... Li agradava remenar l’herba en banyador, cosa que escandalitzava les dones grans del poble. També matava algun conill i el venia. Ho feia amb naturalitat. Quan el seu primer fill va tenir un any, es va treure el carnet de conduir. “No sabíem què eren les vacances.”
A principis dels anys cinquanta, a Campelles van començar a venir estiuejants que compraven cases de pagès o se’n construïen. La Dolors i el seu marit van veure una bona oportunitat, quan una família d’estiuejants els va oferir comprar el mas a canvi que es traslladessin a una casa construïda just darrere de Cal Rum. Era el moment de replantejar-se aquella vida infatigable a la granja.
Més tard, van decidir convertir l’antic paller en dos apartaments on poguessin allotjar visitants. Van reformar l’interior d’aquelles parets amb habitacions confortables i quartos de bany amb bons materials. La demanda estava assegurada. Només calia publicitar-se i esperar les reserves de parelles o famílies que busquen allunyar-se uns dies del tràfec urbà i venir a Campelles a gaudir de la natura.
La Dolors els rep amb diligència professional. S’ocupa que tot estigui al seu lloc, net i endreçat, i que tothom se senti a gust. Cal Rum conviu amb els propietaris estiuejants que han convertit el seu antic mas en una casa rústica i alhora refinada per a les vacances i també amb els seus hostes a la casa rural, que lloguen temporalment el privilegi de veure sortir el sol per aquelles muntanyes.
— — — — — — — — — — — — — — —
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.
© Mònica Pagès, 2022. All rights reserved. No part of these texts may be reproduced, distributed or transmitted in any form or by any means, including photocopying, recording, or other electronic or mechanical methods, without the prior written permission of the author.